Nevera

Obro la nevera de casa teva i la veig neta, amb el vidre dels prestatges ben transparent on hi reposen algunes aigües amb gas, pedres gelades, un bric de llet, un formatge, pastanagues, herbes per a fer verdura al vapor, mitja dotzena d’ous i un parell de tapers que han viatjat i per tant estant allà peremptòriament i, per fi, la melmelada i la mantega que compartim per esmorzar.

Res que m’inspiri a fer cuinetes, a provar els principis de l’alquímia. Llevat del que està cuinat, no hi ha més pistes.

He de concloure que sóc de poble i de pagès, estic a acostumada a tenir hort i rebost i entre els dos tenir una autonomia de dies i potser setmanes sense anar a fer “la compra”; a tenir menges conservades de diverses maneres, el fred només n’és una, que pots combinar i treballar de diferents formes cada vegada.

Amb aquesta abundància, quan penso en fer el dinar em sorgeixen mil idees, una darrera l’altra, una sobre l’altra més bàsica, una per acompanyar l’altra…un doll que entra per tots els sentits. I aquesta munió d’ingredients estimulants no la tinc amb la teva nevera oberta. Clar que tens l’alternativa d’anar al súper molt més a l’abast, i això ho hauria de compensar.

No sé quina és la millor manera de gestionar el consum adequat en aquest món modern. Segurament la compra de mínims és la més eficient tot i que jo no m’hi acostumo i quan miro la teva nevera, Arbe meu, veig més forats que plats, com si l’estada fos lleugera, temporal, a punt d’esgotar-se.