Armaris

(En resposta a Nevera)

Encara avui, després de tants dies, em sorprenc quan et veig obrir l’armari de la habitació per triar la teva roba del dia i submergir-te en aquest mar profund de jerseis, camises, pantalons, jaquetes … en bigarrada formació uns sobre altres. Impossible trobar un forat, no ja per a una nova peça que pugui venir, sinó per ficar la mà i buscar. Almenys la meva mà no hi cap.

Però no és només l’armari de l’habitació que, mira, podria ser que tingués una història de roba antiga que no volguessis llençar: això ho puc entendre. És que el mateix passa en el bany, amb centenars de tovalloles i llençols ocupant fins a l’últim centímetre cúbic d’aire i milers de flascons de tots els colors, mides i edats que poblen el teu lavabo de laques, colònies, xampús, gels, cremes, desmaquillants i tot tipus de líquids que mai t’he vist fer servir; al congelador, on encara podràs trobar alguna cosa que va congelar la teva àvia aquell hivern que va sobrar de tot; en els calaixos fins a dalt de papers de tots els colors … El teu és horror vacui, n’estic segur: en cap contenidor de casa teva hi ha espai buit, tot està ple.

És clar que on el malson de Marie Kondo arriba al seu clímax és a l’armari blau de les medicines, on s’amunteguen en acurat caos pastilles i xarops i injectables amb les seves xeringues, alguns fins i tot sense caducar. Encara recordo la meva cara la primera vegada que el vaig obrir per buscar no recordo què, una cosa que trobaria “en el primer calaix o al segon “. Mitja hora més tard va aparèixer en el tercer.

No sé si coincidim en austeritat – jo compro el just i tu ho guardes tot – o en consumisme – jo baixo a comprar quan necessito alguna cosa i tu vas comprant i guardant per si de cas, algun dia, potser, ho necessites-. La veritat és que em vas tocar amb la teva descripció de la frugalitat de la meva nevera. I encara que no sé si aconseguiré el mateix amb la meva de l’exuberància dels teus armaris, et proposo un tracte per equilibrar-nos una mica: jo estic disposat a omplir una mica la meva nevera si tu fas un forat – encara que sigui petit: un “huequín” – en els teus armaris.