Melmelada de pruna en set passos:
El primer és recollir les prunes de la prunera. Crida l’atenció que, des de fora, quan es veu l’arbre en el seu conjunt, se’n veuen moltes, atestat. En canvi, en endinsar-se entre les branques i perdre la perspectiva, cal fixar-s’hi bé i anar girant el cap i parant atenció per trobar-les. Es van recollint una a una, i sembla llavors que no n’hi ha tantes. Quan es dóna per acabada la collita la galleda està plena i la prunera, en perspectiva, segueix estant curulla de prunes.
El segon pas és triar-les, llevar les parts malmeses per cops o insectes o ocells que han arribat abans que nosaltres, i l’os. Si la pell està bé també l’hi posarem: hi ha fruites que és pecat pelar-les. Tot i que la pell recull el pitjor (picades, impureses, contaminants), si l’origen és de fiar i no s’han emprat productes químics en el creixement i la maduració de la fruita, llavors recull el millor (nutrients, color, suavitat).
El tercer és posar la tria que hem fet, polpa i pell, a foc viu amb el seu suc, la seva carn i la seva pell fonent-se per començar a donar forma al que serà el cos de la melmelada. A poc a poc va desapareixent la diferència i es va generant un continu carnós amb un color particular, una textura cada vegada més espessa a mesura que s’evapora l’aigua i una olor singular a fresc, dolç i àcid alhora.
El quart pas és afegir el sucre en el moment just d’ebullició. Cal no passar-se de quantitat, no ha de quedar embafador; ni ser garrepes, perquè la melmelada és dolça, és la seva gràcia. Trobar el punt adequat té el seu art i la seva pràctica, però sempre és millor en aquest cas quedar-se curt que llarg. La fruita és dolça per si mateixa: aquest sucre és una ajuda, no una necessitat.
El cinquè és remenar, i remenar, i remenar. I no parar durant el quart d’hora que dura el procés perquè no s’enganxi el sucre al fons de la cassola i es cremi. El fos del sucre espessa la barreja i la fa untuosa: ja s’intueix el camí cap al pa amb mantega. També modifica el color, l’enfosqueix lleugerament; i l’olor, que es matisa amb el torrat dolç.
El sisè pas és posar la barreja en els pots que farem servir per a conservar-la. La vora que tanca i la tapa han d’estar ben eixuts perquè el segellat sigui complet i no guardi humitat. Al posar-la en pots de vidre podem veure el seu color brillant, més ataronjat a les zones amb polpa, més groguenc en les més líquides. Dóna la impressió que hem comprimit la prunera al sol i l’hem ficat en un pot.
El setè és segellar els pots cobrint-los completament d’aigua i bullint-los al bany maria durant quinze, vint minuts. Així es podrà conservar el temps que faci falta fins que es consumeixi, que ja us dic jo que no serà molt llarg.