Posar-li nom a alguna cosa o a algú és fer-lo real, és integrar-lo en la pròpia existència. Un cop li has posat nom l’has fet teu i estarà en la teva vida per sempre, per molt breu que pugui ser el contacte en el temps.
A casa som de posar nom fins i tot a les coses: els cotxes, els telèfons, els barrets, les olles, tenen nom. Com no ho n’han de tenir els animals! però on la imaginació i l’enginy aconsegueixen més volada és emprovant i finalment oferint nom als gats.
Perquè a casa hi ha gats, molts gats. Potser massa gats. Però qui li posa portes al camp? La naturalesa actua: estan cuidats, ben alimentats, sans. És ben normal que floreixin.
El problema el tenim quan algun cau, perquè van caient, de vegades massa sovint. Pot ser per una malaltia sobtada o un accident, normalment és per la carretera que passa a prop i és el seu més gran enemic.
En aquests moments ve una glopada amarga perquè a aquest ésser viu que t’ha deixat tu li has posat nom, ja està a la teva vida, ja és teu. No és menys costós quan és més jove o l’has tractat menys: si té nom, estàs fotut. Hem perdut a ….
És així i cal acceptar-ho: tot plaer en aquesta vida té el seu revers fosc. I és un plaer trobar-los nom i veure com, a partir d’aquest moment, nom i ser es fan un i un influeix en l’altre i la criatura passa a un altre pla dins del nostre món i el nostre esquema mental.
Així, Mandra, la reina de tots ells, va néixer amb una tirada especial per la peresa i a enroscar-se a la vora del foc; Bindi, la nostra gata més fera, porta un punt taronja perfecte al cap, entre les orelles; Extrems té el musell blanc i la cua negra; Trèvol du sobre les narius una marca de tres fulles; Cometa, al mateix lloc, un reguitzell de puntets negres sobre el seu fons blanquíssim, com pols d’estrelles; Maluna, una gata blanca i negra elegant i serena, té la part superior de la seva cara negra i la inferior blanca, com si portés un antifaç que li permetés passar desapercebuda quan fes alguna maldat; i la germana gran de les dues anteriors, la més grossota des que van néixer, es diu XL; Morena és la nostra única gata totalment negra; Escalador sempre es va distingir per la seva capacitat per … escalar, ja des de molt xic; Yinyang és un gat blanc i negre a parts iguals, amb un puntet blanc en el negre i un altre negre en el blanc; Fum és gris, totalment gris blavós; Nono no és ni blanc ni gris, ni es deixa tocar ni és feréstec i els últims que han arribat també formen part ja del nostre món: Tardor té els colors d’aquesta època de l’any, Tenor miola ronc; Playtex porta un creuat màgic de blanc i negre al llom; i els tres germans petits, tots negres i juganers i mimosos, són Pim, Pam i Pum.
Ara sento un pessic recordant-me de tants que ja no hi són i van formar part de les nostres vides durant més o menys temps: Miu, Enredo, Fuso, Suri, Llamp i Tro, Drac, Dimoni, Botó, Illa, Xicra, Rèplica, Bota, Catapum, Rubio, Rapper, Pijama … Tots ells ens van acompanyar una estoneta i després van marxar. Però per a nosaltres seguiran sent, perquè van tenir un nom i això els va posar en el nostre món per sempre.