Per a un estudiant de Feldenkrais és un repte enfrontar-se a les preguntes: què és això?, quina ventada t’ha tocat per fer-ho? I són possiblement les preguntes més freqüents que et fa la teva família, els amics, en general les persones que tens més a prop i amb les que voldries explicar-te millor i fer-te entendre.
Però no és fàcil explicar de forma senzilla què és el Feldenkrais i per què m’ha enganxat a mi. La teoria diu que, de manera molt resumida, és una tècnica que permet millorar la qualitat dels moviments. Estem contínuament movent-nos, cada acció de l’ésser humà implica un moviment. Tant les conscients – servir-te un got d’aigua – com les inconscients – beure-te’l i assimilar-lo. I aquesta millora s’aconsegueix a través de l’autoconsciència, de prendre partit directe en la nostra manera d’executar els moviments per fer-los més simples, més naturals, més eficients.
Tot això està molt bé, és una bonica teoria, però normalment no és suficient per a que la teva mare, la teva germana o el teu xicot entenguin per què et passes hores a terra fent moviments estranys. Què és el que hi has vist que t’ha cridat? Per a mi hi ha una sèrie de característiques de l’aprenentatge de Feldenkrais que em són summament atractives, i no només per a aquesta tècnica si no per aplicar a la vida:
∙ Aprendre pas a pas. No hi ha dues persones que aprenguin igual: unes aniran més ràpid i altres més a poc a poc, però si se segueix el principi de fer poc, a poc a poc i de forma continuada, s’obtenen resultats sorprenents.
∙ Tenir paciència amb un mateix. No es pot voler tot ja: si es vol tot caldrà esperar el temps que calgui, és més: el que li calgui a cadascú.
∙ Estar obert a l’aprenentatge. Saber passar pel període de confusió que tota saviesa o tota experiència comporta. “La confusió és un gran estat per a l’aprenentatge”. Aquesta frase de la nostra directora formativa, Mara, m’acompanya des que la vaig sentir. Per mi sempre havia estat el contrari: la confusió em causava ansietat, nervis, impaciència.
∙ Estar còmode per aprendre millor. Si sents dolor, no aprendràs més: fes menys esforç i presta més atenció; troba plaer en el que estiguis fent; descansa quan ho necessitis, no quan algú més t’ho digui. Escolta’t. Canvia l’esforç per l’atenció i aprendràs més, millor i més ràpid. Aprenem a través de les diferències, de que el cervell les detecti, no a través de l’esforç.
∙ Buscar sempre un mínim de tres opcions per a realitzar una acció. Crea llibertat: una opció és una imposició; dues opcions és un cara o creu; només a partir de tres opcions pots dir que ets lliure d’escollir.
∙ Compartir les experiències pròpies. Un dels punts més sorprenents del Feldenkrais és adonar-se com canvia la percepció, com s’amplia, quan es parla amb els altres, quan s’escolta als altres, quan els altres t’expliquen com et veuen a tu. Cada combinació de percepcions enriqueix i modula la impressió personal.
Si això no convenç a qui m’escolta doncs definitivament el Feldenkrais no és per a aquesta persona; però si li ressona de la forma en que m’ho fa a mi, el convido sens dubte a que ho provi. Millorant l’autoconsciència a través del moviment no només es fa aquest més fluid: és la clau per conèixer-se millor i propiciar els canvis que hom estigui desitjant fer en la seva vida.