Avui és Nadal i hi ha un ambient diferent. Hi ha més de dos pams de neu, però els nois belluguen amunt i avall: esperem visites i hi ha tràfec. Ben aviat al matí han vingut per donar menjar a les cabres i en remoure l’herba seca la flaire arribava per tot arreu. Només el frec de l’herba i algun balit trenquen el silenci que bressola la llum grisosa del matí.
Els xics volen sortir, començo a sentir les contraccions. És la segona vegada que pareixo i ja reconec el que em passa. No tinc por, segur que sortiran tan dolç com han entrat. Després d’algunes hores de feina ja tinc aquí el primer, el segon i el tercer…són tal i com els havia vist, amb el pèl tapit, negres com el gos d’atura del ramat i amb les taques de la llet que van girar. Potser no era un somni al capdavall! Dos de més grossos i la xicarrona, dues femelles i un mascle.
Cal netejar-los de pressa i vetllar que s’eixuguin, que fa molt fred. Són forts i sans. Encara no s’hi veuen i van a tentines, grassonets, amb el cap rodó on es veuen les orelletes triangulars enganxades a les temples i el morro curtet. Rondinen i guinyolen agut per demanar-me. Benvinguts, petits! Us escalfaré i alletaré, us ensenyaré a jugar, a bordar, a nedar, a fer manyagueries i a defensar el ramat!
El Pigot ha entrat un moment, és un borines i no para mai quiet. M’ha dit: “molt bé K, són preciosos¡ Quin goig que siguin aquí!”