Prestar atenció

Publicat a / Publicado en Remeis

Edgar Allan Poe és potser el meu escriptor favorit. Recordo que la primera vegada que vaig veure la seva estàtua, amb aquesta mà esquerra una mica aixecada i el dit índex sobresortint de la resta, el que em va venir al cap és que l’escriptor ens demanava fer atenció abans de seguir endavant en qualsevol cosa que vulguem fer.

La nostra societat ha primat l’esforç sobre altres valors també vàlids per a aconseguir alguna cosa, com l’atenció. El problema és que l’esforç continuat esmussa l’atenció, i per tant tots dos són, en gran mesura, incompatibles. Això provoca que ens belluguem en un món esforçat, de contínues repeticions: escriu cent vegades, fes cent flexions, torna a estudiar-ho fins que ho aprenguis …però amb un gran dèficit d’atenció, de cura. Un món d’esforç descuidat.

Com que vivim instal·lats en aquest model des de nens no ens adonem de les conseqüències, i de grans ja ens és molt difícil canviar. Vés tu a dir-li ara al teu pare, al teu professor, al teu entrenador, al teu cap, que l’esforç està sobrevalorat, que és la base de gairebé tots els mals i de moltes malalties – li’n pots dir estrès si et agrada més -, i que ens aniria millor si li féssim cas a Poe i féssim una mica més d’atenció, encara que per això haguéssim d’esforçar-nos una mica menys.

Aquesta és una de les coses que més m’agrada de la pràctica del Feldenkrais: el mètode posa el focus en una forma d’aprenentatge totalment diferent a la que estem acostumats, convidant-te a reconèixer quan estàs fent un esforç extra per anar cap enrere i buscar una alternativa. L’alternativa es troba escoltant-se a un mateix, prestant-se atenció fins trobar-la i llavors continuar. Per explicar-ho gràficament, no se li demana a l’alumne que faci 10 abdominals, sinó que trobi la forma de fer-ne un el millor possible, el més eficientment possible, amb el menor esforç possible. Perquè quan es troba aquesta forma llavors se’n poden fer cent amb molta menys despesa d’energia.

Quant més fàcil seria tot si aprenguéssim a substituir almenys una part de l’esforç que fem cada dia per posar atenció en com fem les coses cada dia! És una altra forma d’aprendre, diferent, més eficient, més sana i més divertida.