Fa un mes d’aquest viatge i tornem a Montmalús a veure la K. Els seus germans ja tenien casa i només la xica estava amb la mama K. Quan hem arribat a la borda ha sortit a bordar. Un núvol ha travessat el seu pensament i els seus ulls ho han dit: sap que venim a buscar la petita i es posa davant d’ella, que malda per amagar-se al corral.
El Nil prova de convèncer-la donant-li pinso per tal que surtin, però la K vol evitar-ho. Quan l’Adelina l’ha agafat al braçat la K estira del cadell amb molta cura per la pota del darrera per intentar que torni a deixar-la a terra. He parlat amb ella per dir-li que la cuidaria tant com en sabés i que procuraria que estigués sempre contenta i fos valenta.
Ha pujat al seient de darrera del Pingus amb el Joan, que l’ha dut abraçada fins a casa i allà l’hem descarregat.
Tenia por que plorés durant la nit i li he posat un jaç al costat del llit. S’ha adormit aviat, suposo que el dia havia sigut molt cansant per a ella. Al matí, en clarejar, ha somicat i l’he presa per fer-li carantoines. S’ha calmat aviat i sembla agradar-li molt que la festegin i despertar-se entre manyacs.
Així un dia i un altre, corrent per casa i pels camps, empaitant gats, menjant bé, dormint plàcidament i despertant-se amb moltes ganes de ser festejada. Encara no tenia nom, no sé.. no sé. És una responsabilitat molt gran posar nom a una vida. “Però s’ha d’acostumar al seu nom” em deia l’Adelina. Li’n vaig emprovar alguns, però no eren per a ella.
Un dia li vaig dir a la meva germana: es dirà Bruixa. No va semblar que agradés, sonava fins i tot despectiu: “és la teva gossa” em deien. A partir d’aleshores tothom va fer la seva teoria de perquè es deia Bruixa: perquè Avellanet és el poble de les bruixes; pels coneixements i dots de totes les dones de la comarca; per lo trapella que era… i no, és més senzill. Quan va arribar sembla talment un borrissol que poguessis bufar i sortís en direcció a l’aire per complir els desitjos demanats, com les bruixes de les xicoies. Per això es diu Bruixa: perquè ve per complir molts desitjos, els seus els primers.
Ara la crido Uixa normalment i, normalment, es dóna per entesa. També us puc dir que no sé si és el meu gos però que viu a casa i que fa part del meu món fent-lo més suau i brillant.