Normalment les coses no són fàcils. Hi ha temporades en que la vida es complica, sense voler o perquè nosaltres mateixos ens la compliquem, que sovint acostuma a ser aquesta la raó. Sigui com sigui, fa la sensació de que costa continuar endavant, de que som com Sísif empenyent la pedra costa amunt cap al cim de la muntanya només perquè torni a rodar cap avall una i altra vegada.
Llavors, un dia d’aquests complicat i que semblava igual a l’anterior i al que vindria després, al sortir de casa al vespre i alçar el cap per mirar lluny veiem un món rosa. Crec que fins i tot Sísif trobaria sentit a continuar empenyent la pedra: al cap i a la fi, si podem arrosegar-la, és perquè no pesa tant.