Cuinar

Publicat a / Publicado en Remeis

Jo no havia cuinat mai. M’havia preparat uns macarrons o uns cigrons, sí, però per mi aquests rampells quadraven més amb el concepte d’alimentar-se que amb el de cuinar. La diferència és la cura, l’afecte que s’hi posa: de la mateixa manera que s’escriu per a algú, encara que després el que s’ha escrit ho poguin llegir molts, es cuina per a algú. Posar aquesta intenció de lliurar una cosa bona a una altra persona ho canvia tot, apuja el nivell, converteix el nodrir-se en un festival.

I com millor es pot veure aquesta diferència és amb la rebosteria. Perquè en el fons es quelcom superflu, sense el que podríem passar, un brindis al sol. Però, carai!, quin gust compartir una magdalena, un pa de pessic o unes galetes. Quin plaer fer-les pensant en ella o en ell o en ells. Quina manera més dolça de dir “t’estimo”.

Auba meva, avui et faré unes galetes per esmorzar demà. Només de pensar-ho ja em nodreix, m’alimenta i em fa feliç. Anem a cuinar!