A vegades quan hom pensa en una cosa perfecta pensa en un ou. No us ha passat?
L’ou és un contenidor natural sorprenent: resisteix una força de compressió o de xoc molt alta per la densitat de la closca; rodola; és impermeable; conserva un aliment riquíssim durant un temps; permet engendrar la vida i alimentar l’embrió del nou poll fins que aquest trenca l’embolcall i esdevé una vida diferent… Cada dia quan vaig al galliner a recollir els ous de la jornada em sorprenc de veure’ls de tocar-los, de sostenir-los a les mans.
I sabeu què? tots són diferents. Uns són una mica més xics, altres més grans, més esfèrics o ovalats, color blanc trencat, grogosos, pigallats, llisos, amb marques….. penso que puc identificar sense gaires dubtes la gallina que m’ha obsequiat amb cadascun dels ous que després gaudiré a la taula. O els que covarà una lloca en una època de l’any si tinc molta sort.
Avui us hem compartit una imatge d’alguns d’ells per tal que en pugueu gaudir vosaltres també i penseu que sovint veiem iguals les coses i les persones que no hem mirat amb prou atenció, que hem categoritzat a la primera sense gairebé ni voler.