Dormir poc…aquest sembla el meu destí. De debò que no és volgut tot i que ho pugui semblar. El temps fuig, se m’escola de les mans, se’m escurça per tot el que vull fer en el dia.
La cosa va poc més o menys així: sumem a les coses que “s’han de fer”: la feina, atendre els animals, l’hort, els àpats i la neteja bàsica; amb les coses que “convé fer”: cuinar llarg, comprar, conservar, fer reparacions, planxar, cosir, neteja mitja o estesa; amb les coses que “volem fer”: tenir cura de nosaltres, dels nostres i dels propers i distants en sentit ampli, llegir, anar de festa major i a ballar, veure una pel·li, fer pa , observar el cel, collir herbes i fer remeis i encanteris, compartir estones, passejar, fer feldenkrais i qi gong, anar a visitar pobles perduts o indrets nous i potser a algun lloc llunyà de l’ample món, aprendre coses noves que ens eixamplin la ment i l’esperit, escriure les experiències que tenim …
Heus aquí el clar desequilibri. Tot i que aprimi els dos primers components de la suma i només enceti el tercer, mai dels mais arribaré al “dormir més” que clarament per a tu, Arbe meu, forma part del primer i per a mi del segon. No sé si arribarem a fer-ho quadrar, potser hem de fusionar ítems i convertir el fer pa i mirar els estels en una feina.
Després de tot el que he escrit confesso que avui, tot i haver fet servir el dia d’ahir de la millor manera que sé, tinc soooon.