La Bindi va portar els seus dos gatons a final de tardor, eixerits però esprimatxats i espellofits, ja no podia tirar-los endavant sola. Un dels menuts va ser decidit, va entrar cap a casa i es va deixar agafar. Tenia el pèl crespat i uns ulls verd clar molt oberts. Era una gatona torrada, com el sol. Es diu Tardor.
De seguida va instal·lar-se prop del foc, és la més fredolica de tots i a la nit s’endormisca a la cendra per aprofitar fins el darrer caliu. Quan està dins la llar no saps mai ben bé si mires la flama o la mires a ella, tant s’assemblen.
Ha tingut un parell de moments delicats, però ara ja és una gatassa que continua ajaçant-se prop del foc i reivindicant la seva pertinença a les flames. Massa entremaliada per ser a casa, massa fredolica per ser a fora: aquest és ara el punt de discussió…ella és d’un parer i nosaltres d’un altre. Segur que ens posarem d’acord.