No solem donar-li major importància al nostre esquelet. De fet, sembla que un esquelet sigui més cosa d’un mort que d’un viu. Som molt més conscients dels muscles: de la tauleta d’abdominals, dels bíceps … +
Normalment les coses no són fàcils. Hi ha temporades en que la vida es complica, sense voler o perquè nosaltres mateixos ens la compliquem, que sovint acostuma a ser aquesta la raó. Sigui com … +
De vegades la boira cobreix la vall i des de casa fa la sensació de que el cel és més a prop que la terra.
D’aquesta manera comencen la major part de les classes de Feldenkrais. Per a una disciplina que ens ensenya a conèixer-nos, a entendre com ens instal·lem al món a partir del cos que tenim i … +
El bosc llueix especialment quan el sol va caient i caient cap a l’horitzó, lentament, com si ja sabés que ha d’enyorar aquells arbres alçats cap a ell i el so de l’aigua. Amb … +
A casa solem veure la lluna sobre les muntanyes. Ens agrada veure-la sortir i amagar-se, la seguim, coneixem els seus costums, sabem on trobar-la. Ens atrau la seva bellesa renovada cada vegada, però no … +
Per a qualsevol que passi per aquest indret serà un torrent com tants d’altres a la Forestal, una eixida a l’aigua que recull la muntanya en temps de puja, de fosa de neu o … +
Pensaves que no et veuríem. T’amagaves mostrant-te impassible, impertorbable. Sóc un pal, una branca, un moviment invisible: mai no podràs saber a on vaig.
Avui em poso a escriure sobre tu, Josep, i veig que no sé moltes coses de la teva vida: vas conèixer el poble durant la guerra, vas estar-hi amb la teva mare i la … +
