No solem donar-li major importància al nostre esquelet. De fet, sembla que un esquelet sigui més cosa d’un mort que d’un viu. Som molt més conscients dels muscles: de la tauleta d’abdominals, dels bíceps … +
De vegades la boira cobreix la vall i des de casa fa la sensació de que el cel és més a prop que la terra.
A casa solem veure la lluna sobre les muntanyes. Ens agrada veure-la sortir i amagar-se, la seguim, coneixem els seus costums, sabem on trobar-la. Ens atrau la seva bellesa renovada cada vegada, però no … +
Per a qualsevol que passi per aquest indret serà un torrent com tants d’altres a la Forestal, una eixida a l’aigua que recull la muntanya en temps de puja, de fosa de neu o … +
Pensaves que no et veuríem. T’amagaves mostrant-te impassible, impertorbable. Sóc un pal, una branca, un moviment invisible: mai no podràs saber a on vaig.
Avui em poso a escriure sobre tu, Josep, i veig que no sé moltes coses de la teva vida: vas conèixer el poble durant la guerra, vas estar-hi amb la teva mare i la … +
Hi va haver una època en la que sortia de casa per anar a treballar i baixava molt d’hora, de vegades de nit, de vegades quan acabava de sortir el sol. Si ja hi … +
Avui m’he adonat que he escrit sobre tisores, sobre pedres…i no he dit res sobre paper, per fer bo el joc de “pedra, paper, tisora”. El paper sempre ha estat important a la meva … +
Les aubes, àlbers, són el nostre arbre preferit, si n’hem de dir només un. Tan estimat és que fins hem adoptat el seu nom volent fondre’ns i confondre’ns amb elles. El nom castellà seria … +
Al matí, passats quarts de set, la lluna estava baixant pel serrat de la creu de Guils. Es dibuixava rodona, propera, lluminosa, diria que contenta de la nit que havia passat, contra el cel … +